Què és l'Objecció Fiscal?
L’objecció de consciència a les despeses militars o Objecció Fiscal és un acte de desobediència civil, és la negació a col·laborar amb l’Estat en la preparació de les guerres i en el manteniment de l’estructura militar. Es tradueix en desobediència activa en el moment de realitzar la declaració de la renda.
Tècnicament, consisteix a separar una part de l'impost sobre la renda, la part que correspondria a la despesa militar i desviar-la cap a un projecte social i solidari. També es pot separar (i desviar) una quantitat fixa i simbòlica.
L’Objecció Fiscal es basa en la negació a acceptar que els conflictes s'hagin de resoldre per mitjans violents com les guerres. La negociació és l'únic mitjà per aconseguir la resolució pacífica dels conflictes. Actualment, gairebé tots els estats opten per les solucions bèl·liques, la qual cosa implica l’existència d’exèrcits. Aquesta militarització (efectius humans, infraestructures, investigació militar, etc.) requereix massa despesa pública, que s'hauria de destinar a despeses socials. L’Objeccció Fiscal, opta pel desarmament, per la resolució pacifica dels conflictes i té com a fi últim aconseguir un món sense guerres. on no tingui sentit l’existència d’exèrcits.
Arguments a favor de l'objecció de consciència fiscal
NOMÉS EN UNA HORA els estats es gasten 127 milions d'euros en els exèrcits, NOMÉS EN UNA HORA 1.800 nens i nenes moren en els països del Tercer Món. Aquestes dades, entre les moltes que es poden donar, evidencien la realitat a què abans al·ludíem: el sistema militar resta recursos a les necessitats socials, que és on cal destinar-los.
Com cada any, el govern ha elaborat uns pressupostos, una part substancial dels quals es dedica, un altre cop, a despeses militars. La ciutadania aporta els diners per a aquests pressupostos. Una part important es recapta mitjançant els impostos indirectes (IVA, essencialment), una altra part s'obté gràcies a l'anomenat "deute públic", i encara cal afegir la nostra contribució directa a través de l'impost sobre la renda.
En aquest darrer punt és on pot incidir la nostra oposició a les despeses militars. Tenim dues possibilitats: manifestar el nostre rebuig o deixar passar, simplement, l'oportunitat de fer-ho. En aquest document convoquem a la no-col·laboració, a la desobediència civil a sostenir la despesa militar. Cal denunciar-la públicament i negar-li els mitjans materials que la fan possible.
Estem defensant aquesta opció des de l'any 1984 i, malauradament, l'hem de continuar promovent: per tot arreu les guerres continuen, n'acaben unes i en comencen d'altres; la investigació militar no s'atura, ja que tots els estats desitgen tenir l'arma més potent que els asseguri el poder; el comerç d'armes augmenta, els països rics en venen i els països empobrits en compren per sotmetre la població civil.. Davant d'aquesta realitat, fem nostra la lluita pel desarmament, la justícia i la solidaritat internacional.
Se’ns demana contribuir a les despeses de l'estat, i veiem que, entre les partides pressupostades, n'hi ha una que, sota el nom de "defensa", s'emporta una bona quantitat de milions. I ens preguntem: defensa de qui?, defensa per a qui?
Si ens preguntéssim què és el que s'ha de defensar, s'obtindrien moltes respostes: la qualitat de vida, el dret a la salut, el dret a l'educació, l'accés a la cultura, el respecte als drets humans, l'entorn natural, la no-explotació dels uns pels altres, les minories davant les majories... Moltes respostes possibles i totes sota un denominador comú: la defensa del dret a la justícia i a la pau
Va ser aquest esperit el que, el 1983, va portar l'Assemblea Andalusa de No-violència a plantejar-se el concepte d'objecció de consciència fiscal com a resposta a l'aparició de la Llei de dotacions pressupostàries per al sosteniment de les Forces Armades de 1982, que pretenia, en el termini de vuit anys, d'acomodar l'aparell militar espanyol a l'estructura de l'OTAN. El 1984, ja amb el suport també de l'Assemblea de No-violència de Cantàbria, de Justícia i Pau de Barcelona i del Moviment d'Objecció de Consciència, es va convertir en la primera campanya estatal d'objecció fiscal als impostos militars.
L'objecció fiscal esdevé així una lluita que, a més del seu caràcter de resistència a les qüestions militars, té un component fort de solidaritat. Des de l'inici es va establir que l'objecció fiscal donaria suport a les lluites de tota una sèrie de moviments i grups que treballen pel desenvolupament i la justícia social. Aquest aspecte va quedar més clar quan es van llançar els anomenats "projectes col·lectius". Qui fa objecció fiscal decideix on enviar els diners de la seva objecció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario