Un
cop més l’Estat li fa el joc a la patronal i retalla més drets als
treballadors. A grans trets aquests són els punts més significatius als
quals ens veurem sotmesos si no hi plantem cara.
L’ABARATIMENT DE L’ACOMIADAMENT
S’abarateix
l’acomiadament. La indemnització serà de 33 dies per any treballat i
amb un màxim de 24 mesos. 20 i un màxim de 12 mesos en cas que
l’acomiadament sigui declarat procedent, per a això la reforma augmenta
el marge de casos acceptables com a tals.
Fins
aquí res de nou. La nova sorpresa per a indemnitzacions en cas
d’acomiadament afecta als contractes anteriors a la reforma de l’estiu
del 2010, que si ve alguns continuaven mantenint la indemnització de 45
dies per any treballat, a partir d’aquesta reforma, els hi baixarà a 33
dies.
En
resum això vol dir que si acomiaden a algun treballador amb contracte
indefinit anterior a la reforma, fins el dia abans de l’entrada en vigor
de la reforma, es computaran com a indemnització els anys treballats en
una escala de 45 dies per any treballat i els posteriors en una escala
de 33 dies.
EL CONVENI LABORAL EL PODEU ANAR EMMARCANT…
S’autoritza
el despenjament de les PIMES dels convenis sectorials. En la pràctica
suposa que l’empresari pot imposar les condicions de treball (horaris,
durada de la jornada, salaris, etc.) al seu aire. Suposa, també, la fi
de la negociació col·lectiva. Els convenis pràcticament passen a ser, en
l’àmbit de les PIMES, paper mullat, o, millor dit, figures retòriques
per adornar el marc de relacions laborals vigent, però sense cap valor
real.
Els
convenis caducats no podran allargar-se més enllà de 2 anys. Aquesta
mesura afectarà més que res a empreses de més de 50 treballadors, doncs a
les PIMES ja hem vist cap a on assenyala la nova reforma.
L’OFERTA/DEMANDA D’OCUPACIÓ PASSA A SER UN NEGOCI.
Pràcticament
s’equiparen les Empreses de Treball Temporal (ETT) a l’INEM i altres
agències autonòmiques d’ocupació com ara el SOC, en el que suposa una
privatització encoberta del servei públic d’ocupació. Les ETT, conegudes
per ser el paradigma de la contractació ultraprecària i l’explotació
laboral abusiva, seran ara els qui exerceixin com a agències de
col·locació a gran escala, traient del mig la incomoditat que per a un
empresari explotador pogués suposar haver d’utilitzar l’Estat com
intermediari en la recerca de treballadors i treballadores, i convertint
de facto l’oferta/demanda d’ocupació en un negoci, on els aturats seran
tractats com a mera mercaderia a la qual poder treure un rendiment
econòmic. L’oferta/demanda d’ocupació passa a ser un negoci.
CRIMINALITZACIÓ DELS QUE ESTAN EN ATUR
L’Executiu
ha anunciat que, dins de la reforma laboral, s’impulsarà que els
aturats que estiguin cobrant la prestació realitzin serveis d’interès
general en benefici de la comunitat. Això es durà a terme a través de
convenis de col·laboració amb les Administracions públiques i
l’objectiu, segons ha anunciat la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, és
lluitar contra el frau en el cobrament de la prestació.
Converteix
als aturats, persones malaltes amb baixa laboral (doncs també apunta a
l’absentisme), etc. en subjectes sospitosos d’estar cometent algun tipus
de frau fiscal solament pel mer fet de trobar-se en tal situació
laboral, i carrega sobre ells la lluita contra la “economia submergida”,
tractant-los a priori com a delinqüents i no es té en compte que mentre
han treballat se’ls ha retingut part del salari precisament per poder
gaudir de la prestació d’atur, situació en la qual es veuen en la
majoria dels casos avocats a conseqüència de la mala fe de
l’administració i la patronal.
ELS JOVES: CARN DE CANÓ.
Instauren una via legal per la qual l’empresari podrà robar a un jove aturat part de la seva prestació de desocupació.
Per
reduir l’atur juvenil, que sofreix una taxa de desocupació del 48%,
l’Executiu ha creat un nou contracte. En ell, s’estableix una rebaixa en
els costos laborals de 3.000 euros per a les PIMES amb menys de 50
treballadors en contractar al primer empleat menor de 30 anys que
estigui en atur. Aquest treballador seguirà cobrant el 25% de l’atur al
que tenia dret mentre, l’ocupador, podrà deixar de pagar el 50% del que
li corresponia de la prestació a la qual tenia dret l’empleat durant un
màxim d’un any, encara que aquest període coincideix amb el període de
prova que preveu el nou contracte, el qual s’estableix en 12 mesos
(l’anterior era de 30 dies).
Això
vol dir que abans de que hagin passat aquests 12 mesos tens tots els
números per anar al carrer sense indemnització i que al teu lloc n’hi
posin un altre.
Al
costat d’aquest contracte, el Govern modifica les bonificacions i
s’estableix una ajuda de 4.000 euros per els qui donin treball als
anomenats aturats de llarga durada.
Perquè
s’entengui, la cosa que s’acaba d’aprovar, ve a ser una cosa així com
si vostè, ciutadà treballador, jove, en atur i que actualment està
cobrant 900 euros pel subsidi de desocupació, perquè un empresari
accepti contractar-lo, en les condicions que ell consideri oportunes
(diguem, per exemple, contracte temporal pel salari mínim de 642 euros),
vostè haurà de renunciar al 75% del subsidi d’atur, del qual un 25%
anirà per a l’Estat, i un 50% per a l’empresari en forma de deduccions
fiscals. Vostè seguirà cobrant el 25% restant i el podrà sumar als 642€,
però perdrà tot dret adquirit sobre aquest tema, i, en essència, serà
vostè, amb el seu subsidi, qui estigui pagant la major part del cost que
a l’empresari li suposa la seva contractació.
Tot
i això, s’ha decidit recuperar el límit de l’encadenament de contractes
que el govern anterior havia eliminat, passant a ser un altre cop de 24
mesos. En resum això vol dir que com a mínim cada 24 mesos perdrem la
feina, doncs de tots és sabut l’afició que tenen empreses (principalment
relacionades amb l’alimentació) de la nostra comarca a utilitzar
aquests límits per rescindir-te el contracte.
El
contracte de formació continuarà vigent afectant a tots els
treballadors fins als 30 anys. En cas de que baixi l’atur per sota del
15%, la línia serà els 25 anys.
En
opinió de la ministra de treball Fátima Báñez, el nou marc legal
augmenta els drets dels treballadors, encara que solament n’ha enumerat
un: que tindran més dret a la formació.
Per
tant, aquest augment de drets tan espectacular, estableix que les
empreses hauran de pagar 20 hores de formació laboral anuals als seus
empleats si es compleixen una sèrie de criteris concrets.
Cal
que ens unim i lluitem contra els continuats abusos i les retallades de
drets. Banquers, patronal i polítics ens estan fent pagar repetidament
la crisi que han creat ells i els seus mercats. És per això que des de
la CNT hem de continuar lluitant i sumant el màxim de treballadors/es
possible a les nostres mobilitzacions i donar el màxim suport possible a
les diferents lluites als llocs de treball.
No hay comentarios:
Publicar un comentario