La reforma laboral i la merda que ens estan fent empassar. Sindicats, patronal, govern... tots de la mà contra els mateixos de sempre.
De nosaltres depen canviar les coses, i si no ens organitzem contra ells, perdrem. Ells ja s'organitzen contra nosaltres i s'ajuden entre ells. Estat, grans sindicats com CCOO i UGT, bancs que reben injeccions de capital per part de l'Estat, i la policia i sistema judicial que els protegeixen. Veiem casos i casos de corrupció, on es paguen fiances elevadísimes per eludir la presó, casos com el cas Pretòria amb 20 condemnats per corrupció a uns nivells desorbitats, el cas Millet... Robar només ho poden fer els rics pel que sembla. No ens podem deixar enganyar d'aquesta manera. Aquesta corrupció la tenim davant, a cada ajuntament, a cada empresa, a cada banc que especula i juga amb les nostres vides. I en si, un estat que ens desangra amb els seus impostos i ens diu que ens hem d'apretar el cinturó, quan ells no en porten.
Llegeix tota la notícia per veure tota la informació.
El vigent sistema politic-econòmic capitalista i neoliberal, sostingut per sindicats, estat, patronal i bancs, és el causant d'aquests periodes que anomenen “crisis econòmiques”. L'ansia de lucre que caracteritza aquest model que marca les nostres vides i relacions laborals, es basa en guanyar i guanyar mes diners a costa de qualsevol cosa, el que porta amb si mateix periodes de menor guany econòmic (encara que segueix existint). La especulació sense fre per part de les clases dirigents deriva en situacions com les que patim a dia d'avui.
La conseqüència de tot això és l'augment de l'atur, moltísims acomiadaments en massa (anomenats EREs), pèrdua de drets, retrocessos en garanties socials... Això és possible gràcies a l'utilització de la POR que els poderosos sembren entre els i les treballadores i les capes mes desfavorides de la societat. Por a perdre el treball, a no poder alimentar-se, a no poder pagar la hipoteca, a ser acomiadat, a quedar-se a l'atur... Aquesta instrumentalització de la por, entre unes altres causes, de la precarietat als llocs de treball: contractes per obra, ETTs... i la forta jerarquització social existent. Situació que genera falta d'estabilitat al lloc de treball. La conseqüència: qualsevol acte de portesta al treball és fàcil que comporti la pèrdua del mateix. Por arraigada a una societat cada cop més individualista que va perdent la noció d'allò colectiu i, per tant, deixa de practicar la solidaritat de clase.
Por estructural que consegueix tenir als treballadors i treballadores a l'espera dels interessos empresarials. Aquesta precarietat laboral no és casualitat. És fruit de dècades de pacte social permanent, de reformes laborals, de lleis i polítiques encaminades a “flexibilitzar el mercat” per a que l'acomiadament sigui lliure i gairebé gratuit. Fruit de negociacions i pactes signats a les esquenes dels treballadors, en luxosos despatxos empresarials per part dels sindicats del poder.
Per això, no és d'extranyar que en èpoques de crisis financieres els sistemes que provoquen les mateixes es reforcen i paguem els plats trencats els que menys responsabilitats tenim, els sectors més vulnerables: la classe treballadora. En èpoques de majors guanys multimilionaris per les empreses els nostres sous segueixen sent baixos, segueix existint la precarietat, accidents laborals...
On estan aquestes milionaries sumes que porten obtenint durant tant temps a base d'explotar als i les treballadores? Se'ls hi haurà empassat la terra? Que deixin d'enganyar-nos d'una vegada: avui, igual que ahir, els beneficis son per uns pocs però les conseqüències son per molts.
Hem vist com el gobern s'ha agenollat davant els bancs donant'lis ingents sumes de diners per a que puguin seguir especulant. El mateix fa davant la patronal, mentresatant, alhora, signen EREs que deixen a milions de treballadors al carrer. Els bancs, patronal, sindicats i l'Estat funcionen com un tot, i defensen els mateixos interessos. Un gran exemple les mesures del govern socialista, mesures tant antiobreres com la pujada de l'IVA, jubilació als 67 anys, pensions... fins a quan callarem i estarem quiets davant d'aquests atemptats?
Que dir dels sindicats del poder. Davant d'aquest tipus d'atacs a la classe treballadora, davant opcions com la vaga general, estan continuament neEl vigent sistema politic-econòmic capitalista i neoliberal, sostingut per sindicats, estat, patronal i bancs, és el causant d'aquests periodes que anomenen “crisis econòmiques”. L'ansia de lucre que caracteritza aquest model que marca les nostres vides i relacions laborals, es basa en guanyar i guanyar mes diners a costa de qualsevol cosa, el que porta amb si mateix periodes de menor guany econòmic (encara que segueix existint). La especulació sense fre per part de les clases dirigents deriva en situacions com les que patim a dia d'avui.
La conseqüència de tot això és l'augment de l'atur, moltísims acomiadaments en massa (anomenats EREs), pèrdua de drets, retrocessos en garanties socials... Això és possible gràcies a l'utilització de la POR que els poderosos sembren entre els i les treballadores i les capes mes desfavorides de la societat. Por a perdre el treball, a no poder alimentar-se, a no poder pagar la hipoteca, a ser acomiadat, a quedar-se a l'atur... Aquesta instrumentalització de la por, entre unes altres causes, de la precarietat als llocs de treball: contractes per obra, ETTs... i la forta jerarquització social existent. Situació que genera falta d'estabilitat al lloc de treball. La conseqüència: qualsevol acte de portesta al treball és fàcil que comporti la pèrdua del mateix. Por arraigada a una societat cada cop més individualista que va perdent la noció d'allò colectiu i, per tant, deixa de practicar la solidaritat de clase.
Por estructural que consegueix tenir als treballadors i treballadores a l'espera dels interessos empresarials. Aquesta precarietat laboral no és casualitat. És fruit de dècades de pacte social permanent, de reformes laborals, de lleis i polítiques encaminades a “flexibilitzar el mercat” per a que l'acomiadament sigui lliure i gairebé gratuit. Fruit de negociacions i pactes signats a les esquenes dels treballadors, en luxosos despatxos empresarials per part dels sindicats del poder.
Per això, no és d'extranyar que en èpoques de crisis financieres els sistemes que provoquen les mateixes es reforcen i paguem els plats trencats els que menys responsabilitats tenim, els sectors més vulnerables: la classe treballadora. En èpoques de majors guanys multimilionaris per les empreses els nostres sous segueixen sent baixos, segueix existint la precarietat, accidents laborals...
On estan aquestes milionaries sumes que porten obtgociant amb la patronal, dialogant amb el govern. Tant es així, que es provable que d'aquí poc veiem una nova reforma laboral que ens robi els nostres drets que han costat molt de conseguir. Ens robaran els drets i ho justificaràn per “salvar aquesta situació” a la que ells ens hi han ficat. Paguem el que altres generen per a que ells mantinguin els seus privilegis, es així de senzill. Acabaran fent l'acomiadament gratuit? Qui sap... els 33 dies per any dels que ja parlen fan pensar que la que ens ve assobre no és cosa de broma...
Des de la CNT pensem que el pitjor que podem fer es baixar el cap davant la crisi, això només farà que perdem més drets, més llibertats. No es just que paguem la merda que generen els capitalistes i només hi ha una manera de parar-ho: defensar-se. Per aquesta defensa dels nostres interessos es necessaria la organització dels treballadors i treballadores. Organitzar-se independentment del poder i els seus sindicats de forma autònoma i assemblearia. Practicar l'acció directa, sense intermediaris, i el suport mutu en resposta a aquesta crisis, son les propostes de la CNT.
De nosaltres depen canviar les coses, i si no ens organitzem contra ells, perdrem. Ells ja s'organitzen contra nosaltres i s'ajuden entre ells. Estat, grans sindicats com CCOO i UGT, bancs que reben injeccions de capital per part de l'Estat, i la policia i sistema judicial que els protegeixen. Veiem casos i casos de corrupció, on es paguen fiances elevadísimes per eludir la presó, casos com el cas Pretòria amb 20 condemnats per corrupció a uns nivells desorbitats, el cas Millet... Robar només ho poden fer els rics pel que sembla. No ens podem deixar enganyar d'aquesta manera. Aquesta corrupció la tenim davant, a cada ajuntament, a cada empresa, a cada banc que especula i juga amb les nostres vides. I en si, un estat que ens desangra amb els seus impostos i ens diu que ens hem d'apretar el cinturó, quan ells no en porten.
CNT-AIT Cornellà i comarca
c/Florida n.40 local
Metro L5 Gavarra
www.cnt.es/cornella cntcornella@cnt.es
telf.fax: 933755853
No hay comentarios:
Publicar un comentario